LA PLANIFICACIÓ DEL TEXT ESCRIT: UN RECURS NECESSARI

La LOE (Llei Orgànica d’Educació) inclou en la definició del currículum les competències bàsiques enteses com capacitats per respondre a demandes complexes i poder realitzar tasques diferents de manera adequada. Impliquen l’ús de diferents habilitats, motivació, actituds, emocions i altres components socials.

Aquest nou element incideix especialment en la metodologia o la pràctica docent, per orientar les diferents situacions ensenyament- aprenentatge.

En el cas de la llengua escrita, la funció del professor és complicada, ja que ha d’ajudar als alumnes a dominar diferents habilitats, algunes lingüístiques i d’altres cognitives i utilitzar-les adequadament en diferents contextos.
 

Com ja hem comentat en diferents treballs (Pertusa, Jarque, Caballero y Cao, 1999, 2000) i seguint les premisses de teories cognitives (Hayes y Flower,1980, 1981) escriure és un procés complex que està integrat per diferents habilitats: la planificació, la transcripció i la revisió del text escrit.

 

Presentem un model de plantilla de planificació del text escrit descriptiu, per alumnes de cicle inicial. Es pot ampliar el tema al següent link http://www.ub.es/ice/text.

 

PER QUÈ HEM DE LLEGIR CONTES AMB ELS NOSTRES FILLS?

Els contes, narracions més o menys fantàstiques, normalment agraden i entusiasmen a tots els nens i nenes des de ben petits, abans inclús de que puguin parlar. Molts pares i mares comenten “cada dia vol que li expliqui un conte”, “només està quiet quan li explico el conte”... però, per què tenen els contes aquest poder encisador i màgic?.

Els contes permeten als nens somiar, fantasiejar, deixar anar la seva imaginació, projectar el seu món personal; tot és possible en un conte. Coneixen personatges fantàstics bons i dolents, situacions increïbles, impensables en el món real, perilloses o romàntiques...

Malgrat l’argument i tipus de contes són incomptables, tots comparteixen un aspecte en comú: mantenen la mateixa estructura formal. Totes les narracions tenen un inici on es presenten els personatges, que ve precedit per una frase feta (“hi havia una vegada”, “fa molts i molts anys”...), el nus, o part central del conte on es produeixen els esdeveniments, i dóna entitat a la història i un desenllaç on es soluciona o es resol l’argumentació.  Una altra frase feta finalitza el relat (“ vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos;  plim, plam i ja hem arribat al final”...).

Aquesta estructura dels contes dóna als nens seguretat perquè els hi permet anticipar situacions, esbrinar que s’acosta el final de la història, i els facilita el seu record i aprenentatge. També els hi apropa a la comprensió de la història perquè poden seguir el fil argumental. Són a més narracions amb un vocabulari proper al nen que facilita la seva comprensió, alhora que els hi enriqueix en el seu desenvolupament lingüístic, tant pel que fa a l’argument de lèxic com d’estructures lingüístiques.

Si els contes són màgics per sí mateixos, més ho són quan es poden compartir amb un altre, germans, amics, pares... i per tant, els contes són importants a nivell afectiu, perquè impliquen un moment de relació, d’intimitat entre els pares i els nens meravellós, a vegades difícil de trobar actualment pel poc temps que tenim per compartir amb els nostres fills els seus interessos i el seu món imaginari. També tenen una funció a nivell social, doncs representen un mitjà de transmissió de valors, actituds i costums i, per últim se’ls hi reconeix una funció a nivell psicològic, com a un instrument de pensament, de creixement intel·lectual i lingüístic.

Només, doncs, animar a tots el pares i mares a seure una estoneta cada dia amb els seus fills/es i compartir aquests moments màgics, plens de fantasies i il·lusions mitjançant l’ instrument privilegiat i ric que és el llenguatge.